dilluns, 13 de maig de 2013

CUPCAKES MARIANNA



Avís: Aquesta entrada és realment llarga! Si us voleu saltar aquesta història podeu anar directament al final de tot, on hi trobareu la recepta.

Dedico aquest post a la meva germana Marianna perquè avui compleix 30 anys. De pas, aprofito per felicitar-la pel seu recent Doctorat (PhD Romance linguistics) i per haver aconseguit una plaça en la prestigiosa universitat nord-americana de Penn State (encara que no fos prestigiosa també la felicitaria, tal com està la cosa). Sembla mentida que aquesta "llumenera del Berguedà", segons el qualificatiu que li va dedicar el diari Regió 7 quan va superar les proves de selectivitat amb una nota que vorejava el 10, fos tan beneita. El primer dia d'escola de la seva vida es pensava que ja havia complert:

- "Ja hi he anat. Hi hauré de tornar demà?", va preguntar. I ja ho veieu: encara hi és. Ha, ha, ha!

Una cosa similar li va passar amb la bici: ni en sabia ni hi volia anar; però davant la pressió de les amigues s'hi va haver d'aplicar. Llavors va completar tres voltes al camp de futbol, va aturar-se i va dir:

- "Ara ja en sé". I mai més no hi ha tornat a pujar.

Aquest patró es va repetir quan es va treure el carnet de conduir. L'hi té -perquè a la Marianna no hi ha examen que se li resisteixi-, però no el fa servir perquè s'atabala. Quan anava a Berga, aparcava als afores. Imagineu-vos que hauria fet a Barcelona!

Queixalada a la panxa

La Marianna va néixer amb el cap guerxo i una orella més avall que l'altra, tot i que per a mi era com un angelet: en tenia cura i li tallava les crostes del pa de motlle amb les mans. Per mi, s’hauria dit Colometa -no sé si per la 'Plaça del Diamant' o què- però als meus pares no els va fer el pes i es va quedar amb Marianna. Millor així perquè rere la seva imatge de nena fràgil i llepafils -hi va haver un temps que només s'alimentava d'olives i "furet"- s'amagava un quisso rabiós amb uns ullals que feien feredat: fent el ploricó, va atonyinar la seva millor amiga -quan encara no ho era- i va clavar mossegada al seu pare, una altra nena i a mi (malxinada: encara duc la marca al melic!).

La recepta que us presento és feta amb una ginebra del mateix nom en homenatge a l'aristòcrata Marianna de Copons. Neboda del comte de Mata i senyor de les Quatre Torres, la susdita Marianna era tot una mata-hari al servei de l'espionatge català durant la Guerra de Successió. Gràcies als seus encants -i a la seva amistat amb el cap dels serveis serveis austriacistes, Salvador Lleonart- va salvar d'una mort segura centenars de mossos que havien estat reclutats i esperaven a ser embarcats a la platja d'Alella.

La nostra Marianna també té els seus encants. Hi va haver un noi que li confeccionava llenceria íntima de ganxet, un que li dedicava cançons i en Romà es va embarcar de polissó a l'avió per fer-li costat en el somni americà. Fan una parella magnífica. Us estimo!




Ingredients per a la base
  • 3 ous
  • 200 g de sucre
  • 100 g d’oli de girasol
  • 1 iogurt
  • 175 g de farina de rebosteria
  • 1 cullerada de llevat
  • 1 cullerada d’extracte de llimona
  • 1 cullerada de ginebra Marianna de Copons

Almívar
  • 75 g de sucre
  • 75 g d’aigua
  • 30 g de ginebra 

Buttercream
  • 250 g de sucre llustre
  • 250 g de mantega a temperatura ambient
  • 2 cullerades de ginebra
  • 1 culleradeta d’extracte de llimona
  • 1 mica de colorant blau clar

Elaboració de l’almívar

Podeu fer l'almívar amb antelació, ja que es guarda molt de temps a la nevera.

En un cassó hi posem l'aigua i el sucre i ho coem al foc fins que espesseixi una mica. Ho retirem del foc i hi afegim la ginebra.

Elaboració

Batem els ous amb el sucre uns 3 minutets a velocitat mitja. Hi afegim l'oli, el iogurt, la ginebra i l'extracte de llimona i ho batem uns 30 segons a velocitat baixa fins que estigui ben integrat. A continuació hi afegim la farina tamisada amb el llevat i ho acabem de barrejar amb una espàtula fins que estigui ben integrat.

Preparem el motlle amb les càpsules i les omplim fins a 2/3 parts. Escalfem el forn a 160º amb ventilador (180º si és sense ventilador i a dalt i a baix). Fiquem la safata dels cupcakes a mitja alçada del forn escalfat i els coem uns 15-18 minuts o fins que l'escuradents surti net.

Un cop cuits els traiem del forn, els punxem amb un escuradents i hi tirem l'almívar per sobre. Passats uns 5 minuts els traiem del motlle i els deixem refredar sobre una reixeta.

Elaboració de la buttercream

Posem en un bol el sucre llustre i la mantega a temperatura ambient. Ho batem a velocitat mitja uns 4 minuts. A continuació hi afegim l'extracte de llimona la ginebra i ho batem un minut. Finalment tenyim la buttercream i ho tornem a batre a velocitat mitja-alta uns 3 minutets més.

Fiquem la buttercream dins duna màniga pastissera amb el broquet M1 de Wilton.

Decorem el cupcake fent un espiral des de fora cap a dins. L'acabem de decorar amb floretes de fondant.

FELICITATS, DOCTORA MARIANNA!



7 comentaris:

  1. Ostres Laura quin control que tens de la mànega pastissera!!! Quina enveja! Aquesta buttercream es veu perfecte i la teva germana segur que també està super orgullosa de tu! :)
    Salutacions
    www.bruixesalacuina.blogspot.ch

    ResponSuprimeix
  2. Ohhh que preciosos tan quedat, m'encanten!!! petons

    ResponSuprimeix
  3. Més que un menjar semblen una escultura!!! Precioses!!

    ResponSuprimeix
  4. Quines filles mes fantàstiques que tinc! No me les mereixo..

    ResponSuprimeix
  5. l'entroducció pot se llarga, però mola!!! igual que la recepta. petonets guapa

    ResponSuprimeix
  6. Uauuu que originals, amb un toquet de ginebra!!! s'ha de provar, clar que si! si tens un momentet, passa pel nostre blog que hi tens un regal: http://cuinantentrellibres.blogspot.com.es/2013/05/premis-premis-premis.html ;)

    ResponSuprimeix
  7. Quina recepta més original, Laura.
    M'agrada el teu blog, per això he volgut donar-te un premi. Si entres al meu blog (http://e-cuina.blogspot.com.es) en veuràs els detalls.
    Una abraçada!

    Marta

    ResponSuprimeix